Calàbria és la regió més meridional de la península Itàlica. La capital és Catanzaro i la ciutat més poblada és Reggio Calàbria. La regió tenia 1.900.000 habitants el 2024.
1. Barcelona – Aeroport Lamezia Terme – Paola - Diamante (110 Kms)
Sortida vol BCN 6:20 - arribada vol Aeroport Lamezia Terme 10:30 (via Roma)
Ens dirigim cap al nord de Calabria per la part de la costa de la mar Tirrena coneguda com La Riviera dei Cedri.
Paola
La ciutat de sant Francesc de Paula. El santuari es troba a la part alta de la ciutat. Una gran plaça allargassada dona entrada al santuari del qual en formen part, entre d’altres dependències, l’antiga basílica (s. XVI) – molt austera i on s’hi guarden algunes restes del sant –, un claustre-jardí – amb uns frescos molt malmesos a les parets laterals – i uns espais soterranis on diuen va viure sant Francesc. Adossat al santuari hi ha un temple amb vitralls acolorits i una estètica molt moderna. Darrera l’altar hi ha un impressionant retaule amb pintures del pintor neo-manierista Bruno d'Arcevia.
 |
| Paola |
 |
| Paola |
Anem a dinar a un bar a la platja de Paola i a continuació seguim cap a Diamante.
Diamante
Sortint de l’hotel passegem per el “lungomare”, via Banane, que trobem força deixat. En arribar al final veiem unes escales que duen a un passeig molt arreglat i bonic, el Corso Vittorio Emmanuele, que va resseguint la costa des de l’alçada i que ens reconcilia amb el camí que hem fet per sota. Ens perdem pels estrets carrers del barri vell que s’enfilen suaument fins a la Parrochia dell’Immacolata Concezione, el punt més alt del poble. Els carrerons del barri vell hi ha bonics testos amb flors i preciosos murals de motius molt diversos.
 |
| Diamante |
 |
| Diamante |
2. Diamante - Morano Calabro - Altomonte – Cosenza (180 Kms)
Després d’uns quants quilòmetres resseguint la costa en direcció nord, ens desviem cap a l’est per endinsar-nos a la zona muntanyosa de la província calabresa de Cosenza, situada en la part meridional dels Apenins, la serralada que recorre la península italiana de nord a sud. Fem una breu parada per estirar les cames al costat del Lago di Mormanno, per després endinsar-nos al Parc Nacional del Pollino.
Morano Calabro
Té un centre històric tardo-medieval i amb cases adossades repartides pels vessants d'un turó, amb el Pollino i dues cimeres més al fons. Comencem el recorregut a la Collegiata di Santa Maria Maddalena, que està tancada i de la qual només podem gaudir de les teulades de ceràmica verda de la cúpula i la torre. Des d’allà anem caminant pels carrers i carrerons que s’enfilen fins a la Chiessa dei Santi Apostoli Pietro e Paolo, que al seu interior atresora dos parells d’estàtues de marbre blanc de l’escultor manierista Pietro Bernini (1562-1629) que reprodueixen els cossos de Sant Pere, Sant Pau, Santa Caterina d’Alexandria i Santa Llúcia. Continuem pujant fins el Castello Normanno que hi ha ben bé al capdamunt del turó on està enfilat el poble de Morano Calabro.
 |
| Morano Calabro |
 |
| Morano Calabro |
Ens posem novament la carretera per anar fins el poble medieval d’Altomonte, a poc més de mitja hora.
Altomonte
Un altre poble enfilat a un turó. Caminem de pujada fins la Chiesa di Santa Maria della Consolazione, de la que destaca el preciós i espectacular rosetó de la porta d’entrada.
 |
| Altomonte |
 |
| Altomonte |
Ben dinat, fem camí cap a Consenza, destí final de la ruta d’avui.
Cosenza
És una ciutat on la cultura és al carrer. Comencem el recorregut per la Chiesa di San Domenico. Continuem fins al Corso Mazzini, flanquejat per edificis antics molt ben rehabilitats i ple de botigues i bars, i amb l'únic museu a l'aire lliure d'Europa amb obres d'art contemporani creades per artistes de renom internacional: Salvador Dalí, Modigliani, Giorgio De Chirico, Jaume Plensa... Hem fet un llarg passeig molt agradable.
Sortim de la part moderna de Cosenza creuant el Ponte Mario Martine sobre el Busento – un dels dos rius que conflueixen a la ciutat – i accedim al barri vell enfilant-nos pel Corso Telesio fins a la Piazza del Duomo di Santa Maria Assunta. La primera impressió és la d’estar entrant en una zona urbana força descuidada – a diferència de la zona moderna –, gairebé degradada, amb la majoria dels baixos – abans comerços – tancats i barrats des de fa temps, fet que no predisposa a passejar-hi. En destaca, però, el Duomo, construït a mitjans del segle XI, que ens mostra una imponent façana de pedra de tonalitats rosa. El seu interior, força auster, el formen una gran nau central i dues laterals.
 |
| Corso Mazzini |
 |
| Corso Mazzini |
 |
| Riu Busento |
 |
| Duomo |
3. Cosenza – Parc Nacional de la Sila – Santa Severina - Le Castella (135 Kms)
Avui deixem enrere l’interior muntanyós de la regió de Calàbria per arribar a la costa de la mar Jònica, al poble de La Castella. Al sortir de Cosenza veiem el pont d’en Santiago Calatrava sobre el riu Crati. Ens dirigim cap el Parco Nazionale della Sila, un dels primers parcs naturals d'Itàlia, un altiplà amb llacs i territori semisalvatge, esquitxat per petits pobles en un entorn de gran bellesa.
Camigliatello Silano
Estació de muntanya situada al mig del parc. Fem una passejada pel carrer principal.
Sant Giovanni in Fiore
Visitem l’esplèndida abadia florentina, d‘un romànic cistercenc senzill. És d’una sola nau, totalment despullada de decoració, amb un sostre molt alt, de fusta. L’altar està il·luminat per la llum natural que penetra per quatre rosetons i tres finestrals encastats a la paret de darrera l’altar. Donem un tomb per l’exterior per fer-nos idea de la magnitud del complex religiós que configura el conjunt de l’abadia.
 |
| Camigliatello Silano |
 |
| Sant Giovanni in Fiore |
Santa Severina
Petit poble enfilat dalt d’un penya-segat, com la majoria dels pobles d’aquesta zona muntanyosa. Des de l’interior del recinte emmurallat, anem fins a la menuda Chiesa di Santa Filomena, dels segles XI i XII, de l’època normanda, amb alguns trets arquitectònics d’estil bizantí. En arribar a l’allargassada Piazza Campo, trobem en un dels extrems la Catedrale di Sant’Anastasia del s. XIII, amb un preciós enteixinat del sostre de la nau central i de les laterals, contraposada a l’imponent castell de Carafa a l’altre extrem.
Dinem i ens dirigim cap a la mar Jònica.
 |
| Catedrale di Sant’Anastasia |
 |
| Castell de Carafa |
Le Castella.
Al capvespre sortim a donar un tomb pel poble. El carrer principal ens porta fins al passeig de mar, ple de bars i a tocar de la barra de terra i roques que porten fins a l’entrada del castell Aragonès. Entrem al castell i passegem per tots els miradors i estances. Al sortir caminem vora la mar fins al començament del Lido Il Corsaro, una petita platja al sud del poble. Les vistes del castell des del camí són realment boniques, tant per l’estètica del recinte emmurallat com per la lluminositat del cel a aquella hora baixa. Després de sopar, ja de nit, caminem pel costat del mar i el castell, per veure’l il·luminat, és molt bonic.
 |
| Le Castella |
 |
| Le Castella |
4. Le Castella – Parc arqueològic de Scolacium – Soverato – Stilo – Gerace (175 Kms)
Parc Arqueològic de Scolacium
Conserva restes de la Skylletion grega (segle VII-III a.C.), de la colònia romana Scolacium, de la ciutat protobizantina Scylaceum (segle II a.C.), així com les imponents ruïnes de l'església abacial normanda de Santa Maria della Roccella (mitjans del segle XII d.C.). Fem el recorregut, ben delimitat, per camins que pugen i baixen pels suaus turons del parc, envoltats d’oliveres centenàries. Acabem amb la visita al museu, que mostra moltes de les restes romanes, sobretot estàtues - molt boniques les de les deesses de la Fortuna i de la Natura – i objectes quotidians que s’han trobat a Scolacium. També incorpora una part més pedagògica en la qual s’explica la llarga història de la zona des dels primers assentaments atenesos.
Conserva restes de la Skylletion grega (segle VII-III a.C.), de la colònia romana Scolacium, de la ciutat protobizantina Scylaceum (segle II a.C.), així com les imponents ruïnes de l'església abacial normanda de Santa Maria della Roccella (mitjans del segle XII d.C.). Fem el recorregut, ben delimitat, per camins que pugen i baixen pels suaus turons del parc, envoltats d’oliveres centenàries. Acabem amb la visita al museu, que mostra moltes de les restes romanes, sobretot estàtues - molt boniques les de les deesses de la Fortuna i de la Natura – i objectes quotidians que s’han trobat a Scolacium. També incorpora una part més pedagògica en la qual s’explica la llarga història de la zona des dels primers assentaments atenesos.
 |
| Parc Arqueològic de Scolacium |
 |
| Parc Arqueològic de Scolacium |
Soverato
Petit municipi enclavat al golf de Squillace de la costa jònica. Fem una breu parada per passejar pel lungomare.
 |
| Soverato |
Stilo
Visitem la Cattolica, petita església d’arquitectura bizantina del segle X situada a les afores del poble, en un vessant de la muntanya. Damunt d’una minúscula planta central quadrada, hi ha cinc petites cúpules. A l’interior, en algunes parets laterals i en una cúpula, es conserven frescos, la majoria força desdibuixats. Baixem al poble, dinem i a continuació fem una breu passejada pels carrerons estrets del nucli antic on veiem palaus, la Fontana Gebbia i el Duomo de Santa Maria d'Ognissanti del segle XIV.
 |
| Fontana Gebbia |
 |
| La Cattolica |
Gerace
Localitzada a dalt de tot d’una muntanya, la coneguda com ciutat de les “Cent Esglésies”, és un petit poble situat a uns deu quilòmetres de la costa. En sortir a fer una passejada al capvespre, ens sorprèn l’animació que hi ha a la Piazza del Tocco on la gent fa tertúlia a les terrasses dels bars. Trobem tancada i darrera una bastida per obres de restauració la Concattedrale Santa Maria Assunta, d’estil romànic-normand. A continuació veiem la chiesa del Sacro Cuore di Gesú de 1851 i reconstruïda després del terratrèmol de 1859, després la chiesa de San Francesco del segle XIII i ja a la plaça de les tres esglésies l’església di San Giovannello, petitona i bonica esglèsia del segle IX. De retorn passem per sota l’arc de Sole i des de la terrassa de l’hotel gaudim de la vista espectacular que permet veure la llargada de la costa.
 |
| Gerace |
 |
| Gerace |
5. Gerace – Parc arqueològic de Casignana - Bova – Reggio Calabria (135 Kms)
Iniciem la ruta anant a retrobar la carretera que voreja la costa de la mar Jònica en direcció sud.
Parc archeologico della Villa Romana di Casignana
Del segle I dC i habitat fins el segle VII. Des de les passarel·les penjades sobre les ruïnes anem descobrint les diferents estances que configuraven la vil·la. Algunes encara conserven parcialment els mosaics del terra – la majoria amb motius geomètrics – tot i que estan força descolorits.
 |
| Villa Romana di Casignana |
 |
| Villa Romana di Casignana |
Bova
Zona grega de Calàbria. Últim poble que va abandonar el ritu ortodox al segle XVI i on encara es parla una llengua grega. Les vistes des de la carretera són de gran bellesa. És un poble bonic amb carrerons estrets i laberíntics que es van enfilant. Pugem des de la Piazza dell’Immacolata fins a un mirador a dalt de tot amb una gran creu blanca enclavada sobre la immensa roca a l’interior de la qual, al segle XI, fou parcialment excavat un castell normand del qual en resten unes escasses runes. A l’oest, darrera la boirina, es perfila la costa est de la illa de Sicília on, imponent, s’alça el volcà Etna.
 |
| Bova |
 |
| Bova |
Recuperem la carretera de la costa per dirigir-nos en direcció nord-oest cap a la ciutat de Reggio di Calabria, situada a la costa oriental de l’estret de Messina, que separa la illa de Sicília del sud-oest de la península italiana.
Reggio di Calabria
Antiga capital de Calàbria. A mitja tarda comencem el recorregut caminant pel lateral de l’acollidor Lungomare Italo Falconata. La part central del passeig està enjardinada amb uns ficus espectaculars que mostren les seves poderoses i nerviüdes arrels que s’endinsen a terra. Intercalades entre els ficus dues precioses escultures modernes i a l’altre lateral, un seguit de petits palauets. Anem a visitar el Museo Arqueologico Nazionale Reggio Calabria. Les estrelles del museu són els Guerrers de Riace, una parella d’imponents estàtues de bronze de color negre descobertes l’any 1972 al fons marí de la localitat calabresa de Riace. Són dos dels pocs exemples d’escultures en bronze que es conserven de l’antiga Grècia, del segle V aC. Hem fet també una ràpida visita per la resta del museu on s’exposen restes arqueològiques trobades a la zona de Reggio di Calabria. A continuació passegem pel llarguíssim Corso Giuseppe Garibaldi, de gairebé dos quilòmetres de llargada. És l’eix comercial de la ciutat, reservat als vianants, ple de botigues i de terrasses de bar. Poc després de la Piazza Italia, a l’esquerra del Corso, visitem l’imponent Duomo di Reggio, d’un estil arquitectònic que combina els estils romànic i gòtic medieval. Fou reconstruïda gairebé en la seva totalitat l’any 1917, després que resultés greument damnificada pel terratrèmol de 1908.
 |
| Lungomare Italo Falconata |
 |
| Lungomare Italo Falconata |
 |
| Guerrer de Riace |
 |
| Lungomare Italo Falconata |
 |
| Corso Giuseppe Garibaldi |
 |
| Duomo |
6. Reggio Calabria – Scilla – Monte Sant'Elia – Pizzo – Tropea (150 Kms) (2 nits)
Scilla
Petit poble de pescadors, situat davant de l'estret de Messina. Passegem per Via Grotte, un estret carrer que ressegueix la costa rocosa amb petites botigues i restaurants que preserven l’arquitectura original. De tant en tant, uns petits i estrets carrerons donen accés directe al mar des on es divisen el port i l’omnipresent Castell Ruffo.
 |
| Scilla |
 |
| Scilla |
Monte Sant’Elia
Espectacular mirador coronat per tres creus blanques. Veiem des de l’estret de Messina, al sud, fins al Capo Vaticano, al nord, amb l’Etna a Sicilia i l’Stromboli a les Eòliques.
 |
| Monte Sant’Elia |
 |
| Monte Sant’Elia |
Pizzo Calabre
Poble enfilat damunt d’un promontori encarat al mar. Des de la placeta del davant del Santuario di San Francesco di Paola, caminem primer per la Via Sant Francesco i després pel Corso Giuseppe Garibaldi fins a desembocar a l’àmplia i allargassada Piazza della Republica, el centre neuràlgic de Pizzo. A un extrem de la plaça hi ha la petita Chiesa dell’Immacolata, tota pintada de blanc, i a l’altre extrem una magnífica terrassa-mirador oberta al mar, flanquejada a la dreta pel Castello Murat. Seiem a la terrassa d’una gelateria per degustar un deliciós tartufo di Pizzo, un gelat típic de la zona.
 |
| Pizzo Calabre |
 |
| Pizzo Calabre |
Tropea
La Perla del Mar Tirrè. Té un bonic centre històric: carrers estrets, palaus elegants i un parell de miradors des d’on es poden observar des de l’alçada la platja i les aigües transparents d’un preciós color blau turquesa. Comencem el recorregut pel mirador Affaccio del Corso i seguim pel Corso Vitorio Emanuele, l'artèria principal del barri antic on s’hi concentren els bars, restaurants i botigues de tota mena. Continuem cap a la molt concorreguda Piazza Ercole i després caminem per la Via Roma fins a la Concattedrale di Maria Santissima di Romania. Passegem pel largo Gallupi fins a l’església del Gesú. Acabem la jornada a la Piazza del Cannone, on hi ha un mirador amb vistes al bonic Santuari della Madonna dell'Isola i des d’on hem vist la posta de sol al mar.
 |
| Placeta |
 |
| Placeta |
 |
| Piazza Ercole |
 |
| Carreró |
 |
| Piazza del Cannone |
 |
| Santuari della Madonna dell'Isola |
 |
| Corso Vittorio Emmanuele |
 |
| Placeta |
7. Tropea – Illes Eòlies – Tropea
Com que el vaixell de l’empresa Tripode Navigator que ens ha de portarà a les Illes Eòlies, a uns seixanta quilòmetres de distància, no surt fins a les 11h, anem a donar una volta pel poble. Les vistes de les platges i el mar des dels miradors són espectaculars. Després anem cap al port, baixant una llarga escalinata de 189 esglaons.
Panarea
Sortint del port amb el vaixell gaudim de la bellesa del penya-segat sobre el qual s’alcen les cases del barri vell de Tropea. Fem un parell d’hores de navegació fins a Panarea, la més petita de les 7 illes de l’Arxipèlag de les Eòlies. Hi arribem poc després de la una del migdia i tenim unes dues hores i mitja abans de tornar a agafar el vaixell fins a Stromboli. Baixem del vaixell, fa molta calor i la platja més propera està anunciada a més d’una hora caminant. Hi ha molts petits vehicles a motor que recorren l’illa per arribar fins a la platja. Després de pujar i baixar escales entre les cases de les urbanitzacions que s’enfilen pel pendent de la muntanya, renunciem a la platja i tornem al port i dinem al primer pis d’un restaurant amb una vista espectacular.
Stromboli
A dos quarts de cinc tonem a embarcar fins a Stromboli, famosa pel volcà encara actiu que la corona. Des del vaixell només veiem fumerades, però no foc. A l’arribar amem a una platja que hi ha al costat del port. S’hi està molt bé banyant-se veien les fumaroles. Després del bany relaxant i de beure un refresc a un bar del port, passegem una estona per Stromboli fent temps per tornar al vaixell.
 |
| Stromboli |
 |
| Panarea |
Sciara del Fuoco
Són dos quarts de nou del vespre quan ens apressem a agafar posicions a la coberta del vaixell que ens ha de portar a la Sciara del Fuoco per veure erupcions nocturnes del volcà. Després de vorejar l’illot Strombolicchio, el vaixell s’atura davant del nord del volcà. Ens hi hem estat una mitja hora esperant que faci alguna explosió. Es fa pregar, però de sobte, sobre la negror del vessant del volcà, s’alça la vermelló intensa d’una flamarada, seguida d’un soroll somort. Una petita columna de fum és l’únic testimoni que resta de l’explosió que acaba de produir-se. Al cap d’uns cinc minuts hi ha una segona explosió.
 |
| Volcà Stromboli |
 |
| Volcà Stromboli |
El viatge de tornada és molt tranquil i arribem a Tropea cap a les 11 de la nit. Puguem els 189 escalons que hem baixat al matí, anem a donar un vol pel poble i a menjar una mica abans d’anar cap a l’hotel. Demà és l’últim dia del viatge.
8. Tropea – Aeroport Lamezia Terme – Barcelona (60 Kms)
Tropea.
Havent esmorzat hem anat a la part vella del poble. Hem baixat per les escales que hi ha sortint de la plaça del Canó i hem pujat fins al Santuari di Santa Maria dell’Isola. La part vella del Santuari és molt rústica, de pedra, i la part renovada molt senzilla. El millor són les vistes cap al poble enlairat en els penyasegats. Quan hem baixat del Santuari hem anat cap a la platja del costat, amb una aigua fantàstica, i ha estat una verdadera delícia banyar-s’hi. Després hem pujat l’escalinata fins al centre i hem anat cap al Duomo. L’exterior, del segle XII, és d’estil normand. Darrera l’altar de la nau central només hi penja una senzilla i esplèndida icona bizantina de la Verge de Romania, patrona de Tropea. Al sortir, tot passejant pels bonics carrers, hem tornat a la plaça del Canó i ens hem assegut a prendre un refresc i hem anat a fer el dinar de comiat.
 |
| Duomo |
 |
| Piccanti |
Cap a 2/4 de 3h hem marxat de Tropea i en una hora hem arribat a l’aeroport de Lamezia Terme.
Sortida vol Aeroport Lamezia Terme 19:15 - arribada vol BCN 23:15 (via Roma)